Turquia, Bartomeu Roselló-Pòrcel

Turquia

Una llunyana veu em crida

a jardins, palaus de silenci,

  entre laberints de capvespre

i remotes músiques tristes.

Per les catifes setinades,

vàrem sentir cantar unes dones

i ens fugàrem entre les armes

-or i blau i vellut vermellíssim.

  Entre el cel i les fulles, les fulles

deliraven de llum i peresa.

Cap a l'arc de les roses intactes,

marbres i pèrgoles i ones.

La veu de N'Aina presonera,

nua, per brolladors i estàtues.

I pels tapissos de les cambres,

adolescents secrets i núvols:

-Un marbre dolç, sebastià de lliri,

rosa festejadíssima i covarda,

lladre de llum agònica, martiri

i engany de la fugida de la tarda.

1)Parafrasseig del poema.

A Turquia ens trobem davant un poema de tema oriental, escrit gairabé tres anys després de l'experiència viatgera pel mediterrani.
Roselló presenta la figura d'una enigmatica Aina, presonera i nua en un món exòtic i misteriós que deu molt a l'orientalisme sensual i místic d'harems i de soltans que ja apareix en l'escriptor francés Chateaubriand i s'inspira en el recull de contes Les Mil i una nits.

2)Relació del poema amb el llibre el qual pertany.

El poema de Turquia,pertany al poemari  pòstum de Bartomeu Rosselló-Pòrcel ,Imitació del foc, fou publicat el 1938 a Barcelona per les Edicions de la Residència d'Estudiants.

El llibre ha estat traduït al francès per Renée Sallaberry.

La temática del llibre és com un calidoscopi, ja que conté poemes neopopularistes, simbolistes, de la poesia pura i d'altres que imiten un cert barroquisme, a més d'algun festeig amb el surrealisme en poemes com "Auca".

El llibre té tres parts, "Fira encesa", "Rosa secreta" i "Arbre de flames".

3)Analisi formal.

És un poema narratiu , ja que es aquella que narra una història, d'art menor.

Consta de figures retòriques com:

-Encavalcament: es produeix quan la pausa oral d'un vers no coincideix amb la pausa mètrica d'un punt, coma, etc.

Exemple: Una llunyana veu em crida...

-Metàfores: Es basa en la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre.

Exemple:  palaus de silenci,(jardíns).

-Sinestèsia: recurs literari que consisteix en barrejar trets de diversos sentits del cos per crear un efecte més gràfic.

Exemple:remotes músiques tristes, Un marbre dolç.

-Enumeració:  recurs literari que consisteix en acumular paraules en forma de llista seguida, per exemple adjectius per descriure un fet, verbs d'acció o elements que hi ha en un lloc. 

Exemple: Cap a l'arc de les roses intactes,marbres i pèrgoles i ones

-Polisíndeton: recurs literari consistent a usar abundància de nexes entre les oracions per tal de donar al text un ritme àgil o repetir elements fonamentals.

Exemple: repetició de la conjunció i.

-Personificació: figura retòrica que consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals.

Exemple: rosa festejadíssima i covarda,

4)Conclusió.

És un poema narratiu, de tema oriental, escrit gairabé tres anys després de l'experiència viatgera pel mediterrani.

Roselló presenta la figura d'una enigmatica Aina, presonera i nua en un món exòtic.
pertany al poemari  pòstum de Bartomeu Rosselló-Pòrcel ,Imitació del foc, fou publicat el 1938 a Barcelona per les Edicions de la Residència d'Estudiants.

Marc Marin Planchart